Introducció: l’esforç invisible de ser “com els altres”
Moltes persones amb TDAH, i també familiars o companys d’aquestes, viuen amb la sensació d’haver d’encaixar constantment. D’amagar les seves dificultats per no incomodar, de controlar-se per no destacar massa o de fer veure que tot està bé encara que dins hi hagi tempesta.
A aquest esforç inconscient per adaptar-se a un model que no respecta la seva naturalesa se li diu masking.
És com si portéssim una màscara per encaixar en un món pensat per cervells lineals, i amb el temps, ens oblidéssim de com és el nostre rostre real.
Què és el masking?
El masking és una estratègia inconscient d’adaptació que consisteix a amagar o dissimular trets naturals del nostre comportament, la nostra manera de pensar o sentir, per ser acceptats o evitar el rebuig.
És molt habitual en persones amb TDAH, TEA o altres perfils neurodivergents, i sol començar des de ben petits, quan rebem missatges com:
“Calla i escolta.”
“No pots estar-te quiet.”
“Si t’hi esforcessis més, podries.”
Aquestes frases, que aparentment busquen educar, sovint ensenyen a sobreviure, no pas a viure.
Amb el temps, aprenem que és més segur dissimular la impulsivitat, la distracció, l’emoció o la intensitat. Però el preu és alt: desconnectem de la nostra essència.
En quines situacions és més probable que passi?
El masking pot aparèixer en gairebé qualsevol àmbit, però és especialment freqüent en contextos de judici, exigència o comparació:
A l’escola: quan el nen o adolescent reprimeix la seva energia o curiositat per evitar càstigs o burles.
A la feina: quan una persona amb TDAH força una organització artificial o amaga les seves dificultats per por a ser jutjada.
En relacions personals: quan intentem semblar més tranquils, concentrats o “normals” per agradar o mantenir la connexió.
Amb un mateix: quan ens exigim mantenir un rendiment constant per sentir que valem el mateix que els altres.
Aquesta adaptació, que al principi pot semblar útil, acaba convertint-se en una presó emocional.
Què ens genera el masking a nivell mental i físic?
El masking és un estrès crònic silenciós. No es veu, però desgasta profundament.
A nivell mental pot generar:
Ansietat per voler controlar cada detall.
Sensació de no ser suficient o de viure en un “paper”.
Fatiga cognitiva constant.
Desconnexió emocional: “ja no sé qui soc realment”.
Baixa autoestima i por a mostrar vulnerabilitat.
A nivell físic:
Tensions musculars, especialment a espatlles i mandíbula.
Dificultat per descansar o desconnectar.
Bloquejos digestius i problemes de son.
En alguns casos, fins i tot burnout emocional o crisis d’identitat.
El cos parla el que la ment reprimeix. I el masking és, sovint, una manera elegant de camuflar el dolor de no sentir-nos prou.
Com podem actuar davant del masking?
Sortir del masking no vol dir “mostrar-ho tot sempre”, sinó reconnectar amb qui som realment i actuar des d’allà amb consciència i llibertat.
Alguns passos que treballo amb els meus coachees:
Reconèixer-lo sense jutjar-te.
Detectar quan t’estàs adaptant per por i no per coherència.
Exemple: “Estic callant perquè no vull conflicte o perquè realment vull escoltar?”
Reconstruir la pròpia narrativa.
Substituir el “he de ser com els altres” pel “vull aprendre a ser jo amb equilibri”.
Treballar el llenguatge intern.
La PNL ens ensenya que com ens parlem crea la nostra realitat. Canviar un “soc un desastre” per “estic aprenent a trobar la meva manera” transforma completament la percepció.
Dissenyar entorns més afins.
Les persones amb TDAH necessiten contextos que valorin la seva creativitat, energia i passió. Crear-los o buscar-los és part del procés.
Validar les emocions.
No cal que siguis fort tot el temps. A vegades, ser autèntic és més transformador que ser perfecte.
Com pot ajudar-te el meu acompanyament?
Com a coach especialitzat i diagnosticat amb TDAH, conec des de dins què significa aquest esforç invisible d’adaptar-se constantment.
Des de la combinació de coaching, PNL i experiència personal, t’acompanyo a:
Reconèixer el masking i entendre com t’ha condicionat.
Recuperar la teva autenticitat sense perdre l’equilibri.
Dissenyar estratègies personalitzades per comunicar-te, organitzar-te i relacionar-te des d’un lloc més coherent amb qui ets.
Construir entorns favorables que potenciïn les teves fortaleses, en lloc d’apagar-les.
El procés no consisteix a treure’t la màscara de cop, sinó a reaprendre a respirar sense ella.
Conclusió: ser un mateix no és un luxe, és una necessitat
El masking pot fer-nos creure que només encaixarem si ens adaptem, però la veritat és que només connectarem de veritat quan siguem nosaltres mateixos.
Viu amb autenticitat, sense excuses i amb consciència.
El món no necessita una versió adaptada de tu: necessita la teva versió real.
Si vols aprofundir-hi
Pots reservar una sessió de prova per explorar com desfer aquest masking i començar a viure amb més coherència, calma i sentit.
