Per què hi ha persones amb TDAH que saben exactament què han de fer, però no aconsegueixen posar-s’hi?
O que comencen a estudiar i acaben ordenant l’habitació? O que tenen 20 pestanyes obertes al navegador i no tanquen cap tasca?
La resposta té un nom que potser has sentit a parlar però que encara genera confusió: funcions executives. Aquestes habilitats del cervell són les que ens ajuden a organitzar-nos, regular-nos i portar a terme allò que planifiquem.
Quan hi ha TDAH, aquestes funcions sovint es veuen alterades, i això pot fer que una persona molt capaç es senti bloquejada o desbordada.
En aquest article t’explico què són les funcions executives, quines hi ha, com afecten a les persones amb TDAH i,
sobretot, quines estratègies utilitzo en els meus acompanyaments per entrenar-les i millorar-les.
Què són les funcions executives?
Les funcions executives són un conjunt d’habilitats mentals que ens permeten passar de la intenció a l’acció.
Són com el director d’orquestra del cervell: coordinen processos com planificar, prioritzar, inhibir impulsos, mantenir l’atenció o adaptar-se als canvis.
En altres paraules, són les competències que ens ajuden a:
• Decidir què és important en cada moment.
• Organitzar el temps i els recursos.
• Regular les emocions i la conducta.
• Posar en marxa i acabar tasques.
Quan aquestes funcions fallen, és com si volguéssim conduir un cotxe molt potent però amb un volant que gira malament o uns frens que no responen a temps.
Quines funcions executives hi ha?
Les principals funcions executives que solen aparèixer alterades en el TDAH són:
1. Atenció sostinguda: mantenir la concentració en una tasca el temps necessari.
2. Planificació i organització: estructurar passos per assolir un objectiu i ordenar recursos.
3. Memòria de treball: retenir informació a curt termini per utilitzar-la després.
4. Flexibilitat cognitiva: capacitat d’adaptar-se als canvis i buscar alternatives.
5. Control inhibitori: frenar impulsos, no dir o fer la primera cosa que passa pel cap.
6. Gestió del temps: percebre el temps i utilitzar-lo de manera realista.
7. Regulació emocional: identificar, modular i expressar les emocions de manera adequada.
Com afecta el TDAH a les funcions executives?
Les persones amb TDAH no és que no sàpiguen què fer, sinó que el seu cervell processa la informació d’una manera diferent. Això té un impacte directe en les funcions executives.
Alguns exemples quotidians:
• Atenció sostinguda: començar un treball i deixar-lo a mitges quan apareix un estímul més interessant.
• Memòria de treball: anar a buscar alguna cosa a l’habitació i oblidar què anaves a fer.
• Gestió del temps: pensar que tens només 5 minuts i que en realitat siguin 30.
• Control inhibitori: contestar abans que l’altra persona acabi de parlar.
• Regulació emocional: passar de l’eufòria a la frustració en minuts.
Aquestes dificultats no són manca de voluntat ni desinterès: són una característica del cervell amb TDAH.
I aquí és on entren en joc les estratègies i l’acompanyament.
Estratègies per entrenar les funcions executives
La bona notícia és que les funcions executives es poden entrenar com un múscul. Acompanyo persones amb TDAH i famílies amb estratègies pràctiques, la pròpia experiència vivint amb TDAH, coaching, mentoria i PNL.
Algunes de les més útils són:
• Planificació amb microobjectius: dividir una tasca gran en passos petits i assolibles.
• Eines visuals i recordatoris: calendaris visibles, post-its de colors o aplicacions de tasques amb alarmes.
• Pauses actives i moviment: cada 25-30 minuts, aixecar-se i fer una pausa ajuda a millorar l’atenció sostinguda.
• Estratègies de PNL per a la regulació emocional: canviar el diàleg intern de “no puc” per “estic aprenent a fer-ho”.
• Esport com a regulador natural: en el meu cas, el tennis m’ha ensenyat paciència, gestió de la frustració i constància.
Exemples pràctics reals
• Un adolescent que no acabava els deures va aprendre a treballar amb blocs de 15 minuts i pauses actives. Ara avança més en menys temps i amb menys frustració.
• Una mare amb TDAH va començar a organitzar el seu dia amb una llista de tres prioritats. Això li va reduir molt l’ansietat i li va donar una sensació de control real.
• Un professional que es perdia en reunions llargues va aprendre a fer mapes visuals i a demanar concreció. Ara és més eficient i lidera amb més claredat.
Acceptar per avançar
Treballar les funcions executives no és buscar la perfecció, sinó crear estratègies adaptades a cada persona.
Quan entenem que el cervell amb TDAH funciona diferent i deixem de jutjar-nos, podem passar de la paràlisi per anàlisi a l’acció amb equilibri.
Conclusió: del repte a l’oportunitat
Les funcions executives són la clau per viure amb més ordre, serenitat i direcció.
Encara que el TDAH suposi un repte en aquest àmbit, també és una oportunitat per descobrir noves maneres de créixer, organitzar-se i avançar.
El missatge és clar: les funcions executives es poden entrenar. Igual que un múscul, requereixen constància, suport i bones eines. Quan això passa, la persona amb TDAH descobreix que pot brillar en moltes àrees de la vida.
