Quan pensem en el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), sovint ens venen al cap tres paraules: atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Però reduir-ho només a això és quedar-se a la superfície.
El TDAH és una manera diferent de processar la informació i de viure les emocions, amb un impacte directe en la família, la feina, l’escola, les relacions socials, les aficions i fins i tot en l’autocura i el llenguatge intern. Aquesta mirada global és el que anomeno TDAH 360º.
1. Diagnòstic de TDAH: un punt d’inflexió vital
Rebre un diagnòstic pot ser un alleujament perquè posa nom a una realitat viscuda durant anys. Però també pot generar por o rebuig.
El TDAH no és un defecte ni una condemna, sinó una condició que ens acompanya al llarg de la vida i que pot esdevenir una oportunitat si sabem entendre com funciona el cervell i adaptem l’entorn i les estratègies.
2. TDAH i emocions: la desregulació emocional
Un dels grans reptes és la desregulació emocional. Passar de l’eufòria al desbordament en pocs minuts pot confondre tant la persona que ho viu com l’entorn.
Aprendre a identificar aquests canvis, validar-los i trobar canals adequats per expressar-los és essencial. La sensibilitat ben gestionada pot convertir-se en un recurs potent per connectar amb un mateix i amb els altres.
3. TDAH a l’escola i a la feina: estructures que alliberen
Molts nens i adults amb TDAH s’han sentit que “no encaixen” en un sistema pensat per cervells neurotípics. Però amb estructures clares, objectius desglossats i suport adequat, el rendiment pot créixer de manera exponencial.
Com un GPS, aquestes estructures guien i permeten que la persona floreixi, ja sigui un alumne que necessita aprendre amb més calma o un professional que lidera equips.
4. Relacions personals i llenguatge intern
El rebuig i la hipersensibilitat són freqüents en el TDAH i poden complicar vincles d’amistat, parella o família.
Per això és fonamental cuidar el llenguatge intern. Molts hem crescut amb un judici dur i frases com “no ets suficient” o “no ho fas bé”. Reprogramar aquest diàleg interior ens permet passar del “no puc” al “estic aprenent i avançant”.
5. Esport i TDAH: el cos com a regulador natural
L’activitat física és molt més que salut: és un regulador natural de dopamina i una via per millorar les funcions executives (concentració, organització, gestió del temps).
En el meu cas, el tennis m’ha ajudat a canalitzar energia, a treballar la paciència i a gestionar la frustració. Cada entrenament és una oportunitat per recordar que cos i ment van de la mà.
6. L’entorn i el TDAH: clau per al benestar
Un mateix cervell amb TDAH pot viure experiències oposades segons l’entorn. Un ambient que jutja i limita accentua els reptes; en canvi, un entorn que ofereix comprensió, límits clars i oportunitats pot transformar aquests reptes en fortaleses.
Com deia sempre la meva mare: “cuida l’entorn”
7. Acceptació del TDAH: el punt de partida
Acceptar el TDAH no és resignar-se, sinó conèixer-se millor i deixar de lluitar contra allò que no es pot canviar.
Quan arriba aquesta acceptació, es poden desplegar estratègies eficaces: identificar què motiva, establir estructures útils i aplicar tècniques que donen resultats.
8. Mirada 360º: viure amb equilibri
El TDAH no es pot entendre només des d’una aula, una consulta o una empresa. És una manera de viure que impacta totes les àrees de la vida:
• La son, l’alimentació i l’energia.
• La manera de treballar i liderar.
• Les relacions personals i la comunicació.
• L’autoestima i la percepció del temps.
La mirada 360º ens convida a entendre el TDAH en tota la seva complexitat i també en tot el seu potencial.
Conclusió: del repte a l’oportunitat
Viure amb TDAH no és senzill, però tampoc és un destí fixat. És un camí que requereix coneixement, acceptació, estructura i acompanyament adequat.
Com a persona diagnosticada i com a professional, he après que l’equilibri entre responsabilitat i autocura és clau.
El TDAH és un repte, sí, però també una oportunitat per viure amb autenticitat, explorar la creativitat i connectar amb els altres des d’una mirada més humana.
