El masking en el TDAH: quan intentem encaixar i perdem la nostra essència

Moltes persones amb TDAH, i també familiars o companys d'aquestes, viuen amb la sensació d'haver d'encaixar constantment. D'amagar les seves dificultats per no incomodar, de controlar-se per no destacar massa o de fer veure que tot està bé encara que dins hi hagi tempesta. A aquest esforç inconscient per adaptar-se a un model que no respecta la seva naturalesa se li diu masking.

És com si portéssim una màscara per encaixar en un món pensat per cervells lineals, i amb el temps, ens oblidéssim de com és el nostre rostre real.

Què és el masking?

El masking és una estratègia inconscient d'adaptació que consisteix a amagar o dissimular trets naturals del nostre comportament, la nostra manera de pensar o sentir, per ser acceptats o evitar el rebuig. És molt habitual en persones amb TDAH, TEA o altres perfils neurodivergents, i sol començar des de ben petits.

En quines situacions és més probable que passi?

• A l'escola: quan el nen o adolescent reprimeix la seva energia o curiositat per evitar càstigs o burles.
• A la feina: quan una persona amb TDAH força una organització artificial o amaga les seves dificultats per por a ser jutjada.
• En relacions personals: quan intentem semblar més tranquils, concentrats o «normals» per agradar o mantenir la connexió.
• Amb un mateix: quan ens exigim mantenir un rendiment constant per sentir que valem el mateix que els altres.

Què ens genera el masking a nivell mental i físic?

El masking és un estrès crònic silenciós. No es veu, però desgasta profundament.

A nivell mental pot generar:

• Ansietat per voler controlar cada detall.
• Sensació de no ser suficient o de viure en un «paper».
• Fatiga cognitiva constant.
• Desconnexió emocional: «ja no sé qui soc realment».
• Baixa autoestima i por a mostrar vulnerabilitat.

A nivell físic:

• Tensions musculars, especialment a espatlles i mandíbula.
• Dificultat per descansar o desconnectar.
• Bloquejos digestius i problemes de son.
• En alguns casos, fins i tot burnout emocional o crisis d'identitat.

Com podem actuar davant del masking?

Sortir del masking no vol dir «mostrar-ho tot sempre», sinó reconnectar amb qui som realment i actuar des d'allà amb consciència i llibertat.

• Reconèixer-lo sense jutjar-te.
• Detectar quan t'estàs adaptant per por i no per coherència.
• Reconstruir la pròpia narrativa: substituir el «he de ser com els altres» pel «vull aprendre a ser jo amb equilibri».
• Treballar el llenguatge intern amb PNL.
• Dissenyar entorns més afins que valorin la teva creativitat, energia i passió.
• Validar les emocions: no cal que siguis fort tot el temps.

Conclusió: ser un mateix no és un luxe, és una necessitat

El masking pot fer-nos creure que només encaixarem si ens adaptem, però la veritat és que només connectarem de veritat quan siguem nosaltres mateixos. El món no necessita una versió adaptada de tu: necessita la teva versió real.